Mates, Teatre i Arquitectura

Vídeo introductori:

El que us proposo ha partit d’uns exercicis de tècnica d’actuació trets del llibre de Michael Chejov, nebot de Anton Chejov, que porta per títol “Sobre la técnica de actuación”. Es tracta d’uns exercicis per treballar la concentració i la imaginació. 

Sisplau seguiu llegint. Us prometo que us estic proposant exercicis on haureu d’aplicar coneixements matemàtics i físics. I on la base sobre la que els aplicarem serà l’arquitectura, sobretot la clàssica. Serà una mica com fer un treball de recerca en què anirem descobrint nous coneixements i construint nou coneixement a partir de fer noves connexions entre el que ja coneixem i sabem aplicar i els nous coneixements i noves aplicacions que us suggeriré.

En el preàmbul als exercicis, l’autor ens parla de com els artistes necessiten desenvolupar la imaginació. Ja sabeu, que la imaginació també la necessiten els científics. Einstein va descobrir el principi de constància de la velocitat de la llum a partir d’imaginar-se cavalcant sobre un raig de llum. August Kekulé va somniar en un cercle compost per sis serps i això li va donar la idea que després va comprovar, sobre com era l’estructura de la mol·lècula del benzè, un anell de sis mol·lècules de carboni. 

Per si aquest començament “teatral” us tira enrere, mireu sisplau què diu el físic Uri Alon a la seva conferència TED sobre la necessitat que tenen els científics de desenvolupar, i actuar, la capacitat d’improvisació: https://www.ted.com/talks/uri_alon_why_science_demands_a_leap_into_the_unknown?language=en).

Deixeu-me parlar-los encara de la necessitat de “Desenvolupar el sentit de la veritat” que tenen tant artistes com científics. El llibre de Chejov diu: “Com més desenvolupa l’artista la seva capacitat d’imaginar, més es convenç que hi ha quelcom en aquest procés que, en certa manera, s’assimila al procés de pensament lògic. Comprova que cada vegada més les seves imatges segueixen una certa regularitat interna malgrat que continuen sent totalment lliures i flexibles. Es converteixen, segons les paraules de Goethe, en fantasia exacta”.

Començarem amb l’exercici de teatre. Aquest ens permetrà veure fins on podem aplicar coneixements previs que potser no som conscients de tenir, sigui perquè mai no ens els han ensenyat de manera formal, sigui perquè no els recordem de manera conscient però som capaços de mobilitzar-lo des de les capes de la memòria on es trobin.

Seguirem anant a contrastar amb el coneixement científic formal, el que hem recuperat o imaginat o intuït en el primer exercici.

L’exercici de teatre: 

Observa qualsevol de les formes de diferents estils d’arquitectura clàssica. Pots emprar reproduccions, és clar. Segueix les seves línies, les seves formes, les seves dimensions; intenta sentir el seu pes, la interacció de les seves forces de gravetat. Estudia les connexions entre diferents parts de la forma arquitectònica completa. Tracta d’endevinar la seva funció, ja sigui servir de suport, aixecar, suspendre, …

Quin és el caràcter principal del conjunt? Pressiona cap amunt?, cobreix i protegeix, s’inclina per mantenir-se a la vora del terra, desitja vibrar, sortir volant, estirar-se, contraure’s?

Una vegada t’hagis amarat de l’obra i te n’hagis fet un vell amic, fes-te la següent pregunta de manera sobtada: Quin aspecte tindria si aquesta columna fos dues vegades més prim, si la torre fos tres vegades més baixa, si l’arc es tornés quadrat, el sostre pla i la finestra ampla? I així successivament.

El que us proposo:

1) Un web sobre conceptes bàsics de l’arquitectura clàssica.

Arquitectura clásica

2) Els tres elements de Vitrubi

Aturar-nos sobre les característiques que defineixen l’arquitectura clàssica segons Vitrubi (l’arquitecte més important de la Roma antiga), coneguts com els tres elements de Vitrubi: solidesa, utilitat i bellesa entesa com a simetria, ordre racional i lògica tranquil·la.

2.1. Bellesa

Tenint en compte que “lògica tranquil.la” faria referència al nº auri, recuperar allò què sabem i veure com el Partenon grec està construït seguint aquesta proporció. Podeu veure els link següents: https://irreductible.naukas.com/2010/08/31/david-crespo-la-razon-aurea-en-el-partenon/

Arte y matemáticas: números escondidos en el Partenón, la Mona Lisa y la manzana de Apple

I buscar altres links per trobar com la proporció aùrea es troba també en altres obres artístiques, -com a la Mona Lisa de Leonardo da Vinci o Las Meninas de Velázquez-, i a la natura.

2.2. Solidesa

Columnes que suporten.

a) Arquitectura grega: 

Columnes verticals i dentell pla, sense arcs

b) Arquitectura romana:

Columnes i arcs que substitueixen els dentells, permeten posar menys columnes que si ho féssim amb columnes i dentells. D’aquesta manera s’aconseguia incrementar l’espai interior.

Pregunta: Pots pensar per què? Pots pensar en exemples de construccions romanes amb arcs a banda de temples?

Consulta-ho aquí: http://harteoccidentaldos.blogspot.com/2012/08/el-arco-y-la-arquitectura-clasica.html

3) Il.lusions òptiques, Efecte perspectiva i Èntasis del Partenó

La perspectiva que el Partenó oferia als fidels a mesura que s’apropaven era molt diversa, començant amb una visió obliqua a la dreta quan sortien des dels Propileus i variava a mesura que pujaven i després envoltaven l’edifici per aproximar-se a l’entrada a l’altre costat.

Els arquitectes van desenvolupar una gran quantitat de mètodes per contrarestar aquests efectes i altres distorsions oculars. Així, el crepidoma de el temple i l’arquitrau es varen corbar cap amunt en el centre per aconseguir una corda o perfil convex de les línies horitzontals, es va invertir l’estrenyiment de les columnes amb una èntasi de les columnes en el centre, es van inclinar els eixos de les columnes cap a l’interior, es va treballar un gruix diferent de les columnes en els extrems, es va procurar un acostament entre si de les columnes dels extrems, i les línies verticals de l’edifici van adquirir la inclinació pertinent depenent de la correcció desitjada.

Treball: Busca l’efecte perspectiva dibuixant la perspectiva frontal d’un Partenó i llavors, fixant aquest dibuix en una paret i movent-te de lloc per veure com canvien les distàncies que observes entre els diferents elements en relació amb les reals.

Pots buscar informació sobre la Perspectiva aquí: https://iessonferrerdghaboix.blogspot.com/2012/10/comentario-el-partenon-447-438-de.html

Pots buscar informació sobre les il·lusions òptiques aquí:

https://www.ilusionesmatematicas.com/las-ilusiones-opticas-del-partenon/5/

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.